La Processó de la Sanch - Març
L’originalitat de la Setmana Santa al Rosselló i a Perpinyà, la seva capital, no se situa específicament en el ritual, sinó en el seu mode d’expressió. Aquí les tradicions han sabut guardar una autenticitat real. La fervor d’avui és idèntica a la d’ahir. Tot el que toca al cerimonial de les festes de Setmana Santa i de la Passió és previst, fixat (amb minúcia) d’ençà de segles.
Els homes canvien, però els mateixos gests perduren. En l’antiga capital dels reis de Mallorca, els colors i l’atmosfera tan particulars amplifiquen la dramatúrgia de l’ abans i del després Golgotha. Tot és contrast, també, entre els himnes de glòria tintats d’entusiasme i els càntics dedicats als difunts. Ombres i llums : és Setmana Santa al Rosselló.
PPregàries, salmòdies, recolliment. La gentada és present, agrupada, silenciosa. Els penitents passen arraulits a l’interior d’ells mateixos. Deambulen, vacil.lants sota el pes dels pecats del món. Amb les seves caputxes llargues dreçades cap al cel, els penitents s’isolen del món darrera de les seves tebaides de teixits. Mudats d’amplis vestits vermells o negres anomenats « caperutxes », els penitents passen, enganxats a petits braçalets de fortuna, punt de contacte entre la seva carn i la fe.
Sobre les seves espatlles ferides, els pesants « misteris » relaten les diferents escenes de la Passió, entre Madona afligida i Crist crucificat. A vegades, els penitents s’aturen al so del redoblament de tambors, com per recuperar un alè, diví és cert. Sovint els peus descalçats, els penitents viuen el seu sofriment per expiar, catarsi universal de totes les ànimes. Instant de pietat. En questa de salut.
D’ençà de sis segles, aquest ritual és immutable. La confraria de la Sanch (« Preciosa Sang del Senyor») va ser fundada el 1416, en l’església de Sant Jaume a Perpinyà, després de la predicació de Sant Vicenç Ferrier, monjo dominicà. A més de l’aspecte espiritual, l’objectiu de la Confraria era la commemoració de la Passió per les processons i l’assistència als presoners i als condemnats a mort abans, durant i després de la seva execució.
Antany, les processons tenien lloc el Dijous Sant i el Divendres Sant. Amb els penitents que hom retroba avui, els flagel.lants eren els més impressionants. L’esquena nua, prenien una cura particular a fuetejar-se amb ardor. Aquestes pràctiques d’una demostració de fe una mica vehement van incitar l’autoritat religiosa i el Consell Sobirà del Rosselló a limitar progressivament aquestes processons.
Al segle XVIII, van ser senzillament prohibides, perquè eren considerades com massa barroques i espanyoles al gust de les autoritats franceses. Durant més d’un segle, la Confraria de la Sanch va sobreviure intramurs en l’església de Sant Jaume.
És només a l’any 1950, sota la impulsió de Josep Deloncle, iniciador de la Casa Pairal, que les processons, amb la desfilada de « misteris », van reprendre el seu itinerari entorn del centre ciutat de Perpinyà. I és així cada Divendres Sant.
I cada any, el públic respon present. Més agnòstics i curiosos que realment implicats com els fidels d’abans, els nombrosos espectadors senten, malgrat tot, la fervor calorosa d’aquesta manifestació.
El vespre del divendres, els penitents van a Cotlliure per una processó nocturna il.luminada amb torxes. Un raig de llum pietós en el decorat preferit d’en Matisse.
